
Últimas entradas
01 septiembre 2016
29 agosto 2016
"FIEBRE DEL SÁBADO NOCHE": ¡ EMPEZÓ LA TEMPORADA !
Y no podía hacerlo de mejor forma, porque los...
23:18
marcados al cruzar el arco de meta en la cursa de 5 km. de LA COCOLLONA (cursa nocturna en Girona, que corría por primera vez) fueron mi
TERCERA MMP en la distancia.
Calor, muuuucha humedad, pero una cursa divertida, amable, familiar...
25 agosto 2016
AMB ELS COMPANYS DE L' AVI
Sí perquè, com ells, el meu avui
també va ser Mosso d’Esquadra (durant el període de la presidència a la Generalitat de Catalunya, del després afusellat, Lluis Companys).
I és que ahir
vàrem tenir l’oportunitat de compartir entrenament a “Los miércoles son domingo” amb la bona gent del CEME (Club Esportiu de Mossos d’Esquadra). Crec que mai més
tornarem a estar tant i tant ben “protegits” com a la tarda d’ahir...
A sobre, tot i la molèstia al
taló, vaig fer un bon “simulacre de farlek” a la Plaça Europa i, (per a un paio
com jo) una molt bona baixada (en ritme constant) els 2 km. finals.

![]() |
| "El mundo al revés": jo perseguint al mosso... |
UN “DOS EN UNO”… (LMSD 18-8-2016)
Y es que una de
esas extrañas “conjunciones planetarias”
hizo coincidir en miércoles el partido de vuelta de la Súper Copa de España
(Barça – Sevilla) con el habitual entreno de “Los miércoles son domingo”. Y,
todo y los 170 km de ida y vuelta y estando de vacaciones todavía, bajé de Sant
Julià de Vilatorta a Barcelona para disfrutar de los dos eventos… sin saber -hasta
llegar a Barcelona- que el partido de la Súper Copa era “paganini”. Y claro, un
partido ya decidido desde la ida no animaba precisamente a “sacar la cartera”. Así que, acabdo el entreno... p'a Osona otra vez.
¡ Pero el entreno,
genial como siempre ! (con subidita otra vez al Castell de Montjuïc, aprovechando que la tarde estaba "fresquita", acompañados esta vez por el gran Carles Montllor, que nos habló de nutrición e hidratación post cursa y/o entreno).
Y encima, en el "tongo-sorteo", me tocaron unos mega-tomates del huerto de Domingo Catalán.
21 agosto 2016
CORRENT, TROTANT, CAMINANT DURANT AQUESTES VACANCES....
*** Diumenge 31 de juliol
Sortida, a les dotze del migdia, cap el camí de
La Ruta dels Molins amb la cosina Montse. Xino-xano, he anat fent "la
goma", fins que al final "l'he perdut"; i no només això: quan
anava sola de tornada, "s'ha fotut de lloros", amb la conseqüent
rascada al genoll i el colze. 6 km.
*** Dijous 4 d'agost
De bon matí, primera pujada de la temporada
osonenca al Santuari de Puig-l'Agulla.
He anat caminant, cara amunt i a bon ritme, en
1:00:51 i he esmorzat "a la meva" taula de pedra, i he fet la baixada
-corrent i anant amb molt de compte- en 37:00. Una diferència de 2 minuts.
Total, 11
km. en 1:38:00
*** Dissabte 6 d'agost
M'he emportat a "los
jóvenes cachorros" (la Marta i l'Alex) a esmorzar a
Puig-l'Agulla. Ens ho hem pres amb la calma (2:17:50) pujant i baixant caminant
els 11 km. L'idea era que la Marta
provés les botes que s'endurà al seu viatge per Sud-Amèrica, amb data de
sortida (aquest proper dilluns) ... però sense data de tornada ni recorregut
pre-definit.
Holidays, week - TWO (Costa Brava)
*** Dilluns 8 d'agost
Baixem a BCN per a dur a Marta a l’Aeroport (...dur
comiat aquest cop). No tornem “a la muntanya”, ens en anem cap a la Costa
Brava, a Sant Feliu de Guíxols.
*** Dijous 11 d'agost
Una mica de trail des de Cala Cap Roig i fins a
Palamós i tornar (pel camí de Ronda). Sol, calor i unes vistes immillorables. 8 km ben suats.
*** Divendres 12 d'agost
"Frikada" del dia, de les vacances:
me'n vaig, a ple sol, des de la platja de Sant Pol i fins al Centre -comercial
i d'oci de Platja d'Aro... 5,5 km amb
xancletes! (podria haver estat
pitjor).
*** Dissabte 13 d'agost
"Aparco" les "Trabuco" i em calço les Saucony per
fer una mica d'asfalt; me’n vaig des de la Porta Ferrada de Sant Feliu de
Guíxols cap a la Carretera de Tossa, amunt, amunt, amunt fins arribar al
trencall de l'Ermita de Sant Elm. M'hi arribo fins dalt i baixo fins el port de
Sant Feliu, corrent fins l'altra punta del passeig marítim (5,5
exigents km. per a mi). A la tarda "faig un Pinheiro": hi ha
una "Milla" al poble... i ni me'n assabento fins l'endemà.
Holidays, week TREE (Osona)
*** Dimarts 16 d'agost
De bon matí, cap a dalt de Sant Llorenç de
Munt, a bon ritme caminant de pujada i corrent a la baixada; 7,250 km en 1:01:52.... I un cop a baix,
com que era Sant Roc, missa i xocolatada a l'ermita (gentilesa de Nando Jubany,
sí, el de "Can Jubany").
*** Dimecres 17 d'agost
Retrobada amb la bona gent de LMSD, aprofitant
que baixava de Sant Julià per anar a veure el partit de tornada da la Supercopa
amb el Sevilla.
Avui "ha tocat castell", amb la
companyia del gran Carles Montllor Vegas,
que ens ha aconsellat -un cop dalt- sobre hidratació i alimentació.
Després de donar la volta als 2 km del
perímetre del castell, m'he forçat jo mateix a la baixada, completant els 9,00 km en 48:43, a una bona mitja de
5:25
(7:16, 6:21, 5:47, 5:24, 4:53, 4:47, 4:43, 4:51
i 4:37).
Per cert, no he anat finalment a Can Barça (el
partit era de "paganini").
Així que he fet 169 km. per entrenar-me’n 9
km. Però ha valgut molt la pena.
*** Divendres19 d'agost
Tinc ganes d'arribar a Barcelona per veure el
track d'avui. Perquè he tornat a retrobar-me amb la sensació de perdre'm pel
bosc (i no vull dir de modo “bucòlic",
sinó que m'he perdut literalment). Crec que anava més perdut que una cabra dins
d'un garatge a les fosques. Però el meu vell instint "boy-scout" no
m'ha deixat defallir i, després de gaire bé 7 km, he anat a parar al tram final
del camí de pujada a Sant Llorenç de Munt. Total 8,2 km. per arribar-hi quan
"per la via directe" només n'hi han 3,8.
La baixada ja ha estat altre cosa: tot i que
m'havia dit "baixa caminant, no corrent", en quan he
"enfilat" el camí de tornada, he començat a córrer i ja no he parat
fins arribar a Sant Julià.
Total, 12
km. en 1:58:49 per acabar en una mitja de 9:54, i fent tot el recorregut,
no amb les "Trabuco", sinó erròniament amb les Asics
"d'asfalt" (perquè, en principi, avui l'idea era anar a caminar uns 3
ó 4 km. per moure una mica les cames). I, com deia l'Alejandro Sanz:
"...no es lo mismo". Inseguretat, sobre tot baixant. Per tant, i per
un dia, he estat un personatge d'aquesta entrada d'en David Patán al seu
"Blog maldito" (“Cómo identificar a un asfaltero en una carrera de montaña”).
*** Dissabte 20 d’agost
Baixo i pujo de Sant
Julià a BCN només per veure el debut del Barça a la Lliga.
¡Toooooma!:
6-2 al Betis, amb recital de “lo
petitó”, el més gran; i, com gaire bé sempre, al costat d'en David.
*** Diumenge 21 d'agost
Última pujada a Puig-l’Agulla, aquest cop acompanyat
per en Miquel i repetint amb l’Àlex. Hem pujat “xino-xano” caminant en 1:01:42;
i després del esmorzar de rigor, en Miquel i jo hem baixat “al trote-corrent” (jo
ho he acabat fent en 29:14), pujant per la carena (modo “tradicional”) i
baixant pel costat llarg de la Font de la Riera. 11 km.
I avui s'acaben les vacances....

... i el proper dissabte per la nit: “La Cocollona”, a Girona (arranca la
temporada)
A PARTIR DE HOY... "ESTRENO BLOG-CASA"
Hola,
Como me he cargado TODAS las fotos de mi anterior blog, aprovecho para "hacer mudanza"; así que, nueva imagen de blog...
16 agosto 2009
NEW YORK CITY HALF MARATHON 2009
Ésta es la última crónica del viaje Costa Rica-New York...
...pero para ser la última, no veas qué relato de final de viaje:
Corriendo EN NYC HALF MARATHON

Domingo 16: SENCILLAMENTE ALUCINANTE. ¡ No me bajéis de la nube por favor...!!
La cosa ha ido así.
Me he levantado muy temprano (por ser domingo y no tener nada más que hacer hasta las 10,30 en que abrían las puertas del MOMA, que era el objetivo de esta mañana).
Dicen que las cosas no pasan nunca por casualidad, que siempre hay un porqué, una razón. Y parece que la desconocida razón para haberme levantado tan temprano era que este último día en Nueva York me tenía preparada una grata y del todo inesperada sorpresa:
HOY CORRERÍA EN LA MEDIA MARATÓN DE NEW YORK CITY !
(la NYC-HALF MARATHON, que dicen ellos... de 13,11 millas).
Y es que, nada más salir del hotel, veo que la 7th Avenue (la siguiente a la mía) estaba bloqueada al paso...
Y lo estaba porque por allí pasaba la Media Maratón (a tan solo una calle de mi hotel! con lo grande que es la ciudad de Nueva York !). Eran poco más de las 07:40 de la mañana y los primeros corredores ya trotaban por la 7thAv. Me lo he pensado tres o cuatro segundos (no muchos más), he saltado la valla y me he tirado de cabeza. He entrado en la carrera en la milla 6,2 (o sea, con 9 kilómetros y 976 metros ya recorridos por los otros corredores, así que todavía quedaban 11 kilómetros y 116 metros de Media Maratón, que son los que yo he hecho, o sea, un 53% de su recorrido).
Pero mientras corría la Media Maratón por las calles de Nueva York - y me alejaba del hotel más y más- iba pensando:
-Nano, no llevas encima ni un puto dólar y no sabes dónde colllons acaba eso ...
-¿Cómo volverás al hotel si no te podrás ni pagar el billete del metro ?; ni tampoco tienes un móvil para llamar a Marta y avisarla de lo que estás haciendo (... con lo sufridora que es Marta).
Pero me he dicho sobre la marcha (y nunca mejor dicho):
-Lo resolveré al llegar a meta, porque desde dentro de la carrera tampoco puedo hacer nada.
Me ha tocado ir corriendo -acompañado de no muchos corredores porque, encima, "corría con los buenos", con los primeros- por toda la 7thAv desde Central Park, llegar hasta Times Square (¡qué pasada la cantidad de gente que había a esas horas de la mañana, qué brutalidad de música a toda castaña !); he girado a la derecha por la 42thSt hasta el West River side y he ido bajando, bajando por muy bien toda la 11thSt, bordeando la "zona cero", para finalmente llegar -en olor de multitudes- hasta Battery Park, en la parte más baja de Manhattan, frente a la estatua de la Libertad (y encima, en menos de 55 minutos).
No os podéis hacer ni una ligerísima idea del "subidón": poder correr por las calles de Nueva York su Media Maratón, rodeado de gente chispeándote con inglés, animándote, tocando música...
La historia dirá (porque así lo reflejará el vídeo) que he cruzado la meta en 1 hora 40 minutos, aunque -está claro- Éste no ha sido mi tiempo, porque yo, por no hacer, no he hecho sino que un poco más de media Half-marathon (por eso antes he escrito "correría EN la media maratón" y no que "correría LA media maratón").
Pero... y a mí qué? que me quiten lo bailao !. Un regalo increíble, impagable y totalmente inesperado ! Y encima me han colgado, sí o sí, la (inmerecida) medalla y me he hecho la "foto oficial" ante el photo-call de la Media Maratón de Nueva York 2009.
Y a todo eso... ¿dónde estaba Marta ?. Pues Marta durmiendo en el hotel, ajena a toda esta "movida", porque el MOMA no abría hasta las 10,30 (estaba en tres calles de nuestro hotel, pero en la misma 54th St); yo le he dicho al salir de la habitación:
- "Ahora vuelvo...",
porque de lo que realmente se trataba inicialmente era sólo de ir a trotar un rato por Central Park como "despedida" y volver al hotel (cosa de media horita/tres cuartos...).
Cruzar meta, recoger medalla y hacerme las fotos, me llevó a las diez pasadas.
Acabada hacía rato la carrera, he empezado a buscar catalanes entre el público -o españoles- por los alrededores de meta, pero nada.
Por suerte, introvertido y tímido que es uno, me he enrollado con un corredor yanqui, mulato él -en Joaquín- que hablaba español (era de madre dominicana, que estaba allí con él en meta). Le he explicado mi caso (no money, no phone, mujer preocupada...) y se ha ofrecido a llamar con su blackberry al hotel; hemos llamado a Marta... pero ella ya no estaba en la habitación.
Me ha dicho en Joaquin que no me preocupara, que él me pagaba el billete del metro y que iríamos juntos (ellos también tenían que coger la misma línea que yo para ir a su casa, la línea 2 hacia el Bronx). Camino de la estación me he cruzado -por fin- con una pareja que hablaba en catalán; les he explicado lo que me pasaba y les he pedido hacer una llamada con su móvil: ningún problema... si no fuera porque Marta no ha contestado la llamada. Les he dicho si no les importaba que le mandara un SMS (que el mismo chico mismo m lo ha escrito y enviado). Ya estaba más tranquilo...
Después de un buen recorrido en metro, al llegar a mi estación y dentro del vagón, me he quitado mi camiseta y se la he regalado a Joaquín como agradecimiento (no tenía otra cosa); así que he salido del metro, y llegado al hotel, caminando por Broadway St durante cuatro calles con el cuerpo desnudo... y mi medalla colgada al cuello!.
Después de la necesaria, reconfortante y pertinente ducha, he hecho mi maleta (pasaban ya más de las once) y la he bajado a la recepción del hotel, momento en el que Marta entraba (venía del MOMA, de sacar las entradas).
Nos hemos ido a desayunar (yo todavía con mi medalla colgada del cuello y con una sonrisa de oreja a oreja permanente de satisfacción) y luego a ver (durante un par de horas) en el MOMA, básicamente la exposición de la década de 1880 y la década de 1940 (Cézanne, Picasso, Monet, Dalí, Giacometti, Van Gogh, Kandinsky, Monet, Rousseau, Miró y muchos otros).
Ya con el tiempo encima nos hemos ido a dar un último paseíto por Central Park ("a petar" de gente en este domingo soleado), nos hemos echado un par de "perritos calientes" a pie de calle, hemos ido hacia el hotel, nos han enviado una limusina negro impresionante... y aquí me tenéis, en el aeropuerto haciendo tiempo para salir volando hacia Barcelona.
Por favor, NO me bajéis de esta nube...!
23 diciembre 2008
S'HAN ACABAT LS FANTASMADES...
S’han acabat els temps estratosfèrics de dubtosa credibilitat i, sobre tot, de les “fantasmades”; abans de l’aparició del “xip groc” (com popularment se’l coneix), els tramposets podien anar dient:
- Doncs jo, la d’ahir, la vaig fer en 41’37’’...
o en el temps que se’ls passes pel cap. Però, en quan els espabilats aquests de “Champion Chip” es van muntar el chollazo del tema del seu “xip” i el van popularitzar en l'ambient runner, el que es va aconseguir (a part de forrar-se) va ser que hi hagués una manera infalible de desemmascarar fantasmons.
D’acord, els paios s’ho curren (i s’ho cobren...) perquè a part del muntatge en la pròia cursa en si, a les poques hores d’acabar aquesta ja pots consultar, a la web de la mateixa cursa: el teu temps total, temps real, classificació, classificació per categories, temps parcials als 5 i 7,5 quilòmetres, mitja per quilòmetre...
El preu del xip groc quan te’l compres (i que et val després per sempre) es -era, fa un any- de 18 euritos del ala, però et surt a compte comprar-te’l si es que penses fer curses sovint, ja que d’altra manera al inscriure’t has de pagar cada cop (addicionalment) 3 euros pel “xip blanc ocasional”, que et deixen i que has de retornar en acabar la cursa.
Per inscriure’t a una Cursa de la que ells se’n encarreguin de la logística de les classificacions la despesa pot anar des dels 12 als 18 euros (dels que bona part, segur, se’ls deuen embutxacar la gent de Champion Chip); però ho pagues a gust, jo al menys... La meva primera cursa "enxipat de groc" va ser la Cursa dels Bombers d'aquest any 2008, ja que la del Nassos 2007 -en ser la primera que corria en ma vida- la vaig fer amb "xip blanc de lloguer" per si alló de córrer no era lo meu...
Amb el xip groc entrelligat als cordons de la sabatilla (si no el portes lligat allá baix, "no et detecten"), tens la certesa del teu temps... i dels temps dels antics fantasmons.
.
12 diciembre 2008
PLANIFICACIÓ...
La paraula es… “planificació”. Rés passa per casualitat, o perquè sí, ni “per art de màgia”. Les coses s’han de planificar, preparar...
Ahir, 20 dies abans del “gran dia” (La Cursa dels Nassos 2008, del 31 de desembre), vaig començar a avançar amb les feines previstes a la meva planificació de cursa.
Les imatges que aquí veieu son d'un cop acabada la primera tanda, dels moments finals de posar-me ahir en marxa, de donar el primer pas endavant en la meva planificació, de fer allò que tanta gràcia li fa que digui al Edu de Can Mèlich quan arribo:
-“avui tinc series”.
I es que, com posa al lateral d'aquest blog, “no es el mateix córrer que entrenar”.
L’Albert -sempre l’Albert- m’ha preparat unes “sèries” per millorar el meu fons (fins fa ben poc, en tenia menys que una llauna d’anxoves) i la meva resistència; no es veu molt bé a la foto, però el que hi ha damunt les meves sabatilles de córrer es “la chuleta” de les sèries que -a la cinta- havia de fer ahir:
· 500 metres a velocitat 11 (promig de 5’27’’ per quilòmetre),
· 750 metres a velocitat 13 (promig de 4’36’’ per quilòmetre),
· i uns altres 500 a 11, altres 750 a 13, altres 500 a 11, altres 750 a 13....
i així fins a completar 6 quilòmetres i 750 metres en 33’37’’... que no està gens malament per un paio com jo i, sobre tot , per les sensacions mentre corria i cóm em vaig sentir en acabar: “sobradet”.
La jornada esportiva d’ahir va acabar amb el ritual dels estiraments (súper importants !!!) i una bona sèrie d’abdominals, ja que -segons diu l’Albert, i no serè jo qui el contradigui- s’han de tenir molt en forma perquè, en córrer, no pateixi l’esquena i puguis moure amb més facilitat les cames, que puguis “allargar la zancada”. A part, la meva dona m’ho agrairà.
Avui ja queden menys de 20 dies, i veient tot el que -culinàriament parlant- tinc per davant (un mínim de quatre “sopars nadalencs” (de feina, amb amics, companys i compromisos varis) més el dinar de Nadal i el ressopó de Sant Esteve, o porto “a rajatabla” la meva planificació, o faré figa el dia de la cursa. Sort que tinc una “bossa de vacances” pendents per fer d’aquest any (treballo per últim dia el divendres 19, i ja no torno a posar-m’hi fins el moooolt llunyà 7 de gener !!!) i podré passar-me forces estones fent exercici preparant la cursa, tant a Can Mèlich com a l’aire lliure.
PLANIFICACIÓ: idear i posar tots els mitjans que tinguis a l’abast per tal d’assolir els objectius que et marquis.
I per planificació, la d’aquest nano; cliqueu, cliqueu...http://www.elbukanero.com/clip/732/necesito_portero.htm
.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)










































