No només aquest any, pel canvi de recorregut, estructura de sortides, fer-la en dos dies i per les mesures de seguretat.
La cursa de La Mercè ha
estat, sovint, una cursa especial per a mi... per algun motiu que l'ha fet diferent, única.

Historias, caminos, deporte, gente, lugares… y alguna que otra reflexión.
No només aquest any, pel canvi de recorregut, estructura de sortides, fer-la en dos dies i per les mesures de seguretat.
La cursa de La Mercè ha
estat, sovint, una cursa especial per a mi... per algun motiu que l'ha fet diferent, única.

Estic a l'espera del Informe de la Resonància Magnètica de dimarts al vespre (les imatges de la RM sí que les tinc; però al igual que em pasava amb les ecografíes de l'Andrea, la Marta i en Mario... "veoperonontiendoná").

Repetición de la entrada del 6 de enero de 2017
Aquest és un recull de fotos de les trobades LMSD des del 1 de juliol de 2015 (la primera de les gaire be 75 a les que jo hi vaig anar). Varen començar un parell o tres de setmanes abans. I no hi son totes. Però, pels que no vàreu poder-ne gaudir ni una, servirà perquè us en feu una petita idea...
El fenomen LMSD... pasen y vean:

Febrero 1982: Con el nombre de Senegambia se conoce tanto a la confederación que suscribieron Senegal y Gambia como, por extensión, a la región de África Occidental en donde se encuentran estos dos países.
GAMBIA, país que ocupa una franja de territorio incrustada en SENEGAL, que va serpenteando con el río Gambia (¡mira tu qué casualidad de nombres!).
Segona resonància magnètica en 10 mesos i, com sempre,... m'he adormit (tot i el soroll que fa, i tot i portar els auriculars aïllants). També és veritat que és el primer cop que me'n fan una a las 21:40 i que venia del gimnàs.

Per cert, puntualitat suïssa a Quirón de la Ronda de Dalt: convocat a 21:40, comencem la RM a les 21:35... i a les 22:15 ja estava a casa.
Com deia en el títol, ja veuràs com al final tot serà un problema de DNI (de desgast del cartílag... de què en el meu DNI posi 1957 en lloc de, per exemple, 1975).
Em pregunto què hauria passat amb el meu estil de córrer si hagués començat a fer-ho, des del principi, amb les FBR?. És imposible fer la petjada malament, "t'obliga a no talonar", a tornar "a córrer com ho fan els nens"
"CINCO SERIES CON MARIO" (cortas)
Estaba claro que tenía que cambiar la hora para hacer las series... y el cambio ha sido radical: de las doce del mediodía de ayer domingo, a las doce de la noche de hoy lunes (hemos tenido que ir a Alp, saliendo temprano de casa y regresando tarde).
Després de 10 dies, i temeràriament a les 12 del migdia, avui he reprès el meu repte de "sèries de 100m. en pujada en 20". per abans que acabi l'agost. (castellano)
Ayer, visita anual al Monestir de St. Pere de Casserres, sobre uno de los salientes del actual pantano de Sau, con un calorazo de mil pares de narices.
Si os apetece, en los vídeos veréis el recorrido entero, desde el parking situado al lado del Parador de Sau hasta llegar al Hospital situado al lado del Monasterio.
Rememorando los "Saturday light breakfast" del grupo "domingueros", hoy he subido otra vez al Santuario de Puig-l' Agulla para rendirles homenaje: esa cazuelita de ricos callos que han llegado a la mesa haciendo chup-chup, con su cervecita...
Porqué, según para qué, 25" pasan en un flash, en menos y ná.
En cambio, haciendo series de planchas -a mí al menos- 25" se me hacen una eternidad...
Hoy "tocaba" descanso para la rodilla, así que me he pegado una buena caminata por el Camí de Ronda de la zona de Palafrugell... aunque no he podido evitar hacer un último tramo corriendo desde Cala S'Alguer hasta La Fosca (y, como veis, directamente al chiringuito).
Lejos de Osona desde ayer tarde, y aposentado en Sant Feliu de Guíxols hasta el lunes, esta mañana -después de mi tanda diaria de ejercicios "al alba"- he estado trotando/corriendo por el Passeig Maritim de Platja d'Aro hasta su Cavall Bernat; y allí he encontrado una cuesta substitutoria a la de mi objetivo "Sub 20"; pero querer hacerlo a las 12 del mediodía no ha sido una buena idea... Además la rodilla ha vuelto a despertar, cuestionando la eficacia (en mi al menos) de la infiltración de hialurónico. Mañana le daré descanso de correr.
Vale, sí, empecé a correr tarde (51 tacos); vale, sí, he necesitado ayuda (FBR); pero nunca es tarde para aprender… ni tan siquiera a correr.
UNA HISTORIA PATÉTICA Y VERGONZOSA QUE SE INICIA ASÍ:
…se convierte, por lo inusual, en algo noticiable, para mí al menos. Y es que “Esplugues sí is different”.
Una sencilla historia en 5 imágenes.